Castell d'Alaró
10
Edificacions civils i religioses
L’any 1622, quan la fortalesa i les cases de la guarnició ja es trobaven completament en ruïnes, es va iniciar una nova etapa en la història del puig del Castell.
Aquell any, el rector Joan Coll, com a acció de gràcies per les pluges que havien posat fi a una greu sequera, va impulsar la construcció de la capella de la Mare de Déu del Refugi.
El seu deixeble, Joan Mir i Vallès, conegut posteriorment com Joan Mir de la Concepció, va ser l’únic ermità de Mallorca que va fer la seva professió al Castell d’Alaró. Més endavant, tindria una gran influència en la creació dels grups eremítics a altres indrets de l’illa.
Els ermitans van viure en aquesta zona i també a diverses coves i cavitats properes, com la cova de Sant Antoni.
A partir d’aquell moment, aquest espai es va anar construint al voltant de l’ermita. Gràcies a un inventari de l’any 1690, se sap que hi havia una cuina, estables i nombroses cambres o dormitoris per als religiosos. També ja hi havia la cisterna, l’edifici conegut com la taverneta i altres construccions.
Posteriorment, aquestes modestes construccions del segle XVII es van reformar i ampliar. Al principi del segle XX, es va construir el que s’anomena obra nova i, des de llavors, totes les edificacions s’han continuat transformant amb el pas del temps.
Els ermitans van deixar pas als donats, persones que es van encarregar de la cura i el manteniment de l’espai.
Un dels edificis més curiosos de la zona és l’actual caseta de comunicacions i captura de dades meteorològiques del cim. Aquesta construcció s’aixeca sobre els fonaments d’una antiga caseta militar de vigilància aèria de la Segona Guerra Mundial, coneguda amb el nom de red de acecho. Aquí s’hi va instal·lar el primer telèfon del Castell, que encara avui es conserva.
Finalment, l’aspecte actual de tota aquesta zona és fruit de la gran reforma que es va fer al principi dels anys 2000, quan totes les construccions es van adaptar a la seva funció actual com a refugi de la serra de Tramuntana.
Aquell any, el rector Joan Coll, com a acció de gràcies per les pluges que havien posat fi a una greu sequera, va impulsar la construcció de la capella de la Mare de Déu del Refugi.
El seu deixeble, Joan Mir i Vallès, conegut posteriorment com Joan Mir de la Concepció, va ser l’únic ermità de Mallorca que va fer la seva professió al Castell d’Alaró. Més endavant, tindria una gran influència en la creació dels grups eremítics a altres indrets de l’illa.
Els ermitans van viure en aquesta zona i també a diverses coves i cavitats properes, com la cova de Sant Antoni.
A partir d’aquell moment, aquest espai es va anar construint al voltant de l’ermita. Gràcies a un inventari de l’any 1690, se sap que hi havia una cuina, estables i nombroses cambres o dormitoris per als religiosos. També ja hi havia la cisterna, l’edifici conegut com la taverneta i altres construccions.
Posteriorment, aquestes modestes construccions del segle XVII es van reformar i ampliar. Al principi del segle XX, es va construir el que s’anomena obra nova i, des de llavors, totes les edificacions s’han continuat transformant amb el pas del temps.
Els ermitans van deixar pas als donats, persones que es van encarregar de la cura i el manteniment de l’espai.
Un dels edificis més curiosos de la zona és l’actual caseta de comunicacions i captura de dades meteorològiques del cim. Aquesta construcció s’aixeca sobre els fonaments d’una antiga caseta militar de vigilància aèria de la Segona Guerra Mundial, coneguda amb el nom de red de acecho. Aquí s’hi va instal·lar el primer telèfon del Castell, que encara avui es conserva.
Finalment, l’aspecte actual de tota aquesta zona és fruit de la gran reforma que es va fer al principi dels anys 2000, quan totes les construccions es van adaptar a la seva funció actual com a refugi de la serra de Tramuntana.
Contes i llegendes
9
La capella i la història de Cabrit i Bassa