Castell d'Alaró
11
La capella i la història de Cabrit i Bassa
L’ermita és una capella de dimensions modestes i de planta senzilla, però, si hi entrau, hi descobrireu un espai ple d’històries i de símbols amagats en la decoració artística.
Mirant cap a la volta, podreu observar les decoracions vegetals de l’artista italià Antonio Soldatti, del segle XVIII. Les portes laterals condueixen, d’una banda, a la sagristia i, de l’altra, al passadís del deambulatori, que envolta la part posterior de l’altar.
A l’altar, construït amb pedra avellanada, hi podreu distingir un conjunt de pintures sobre llenç que cobreixen restes de decoracions anteriors fetes al fresc. També destaca l’escultura de la imatge de la Mare de Déu del Refugi, titular de l’oratori.
A banda i banda de la imatge de la Mare de Déu, encara es conserven restes de pintures sobre taula del segle XVII que representaven Cabrit i Bassa com a sants i màrtirs.
Aquestes primeres imatges van ser substituïdes durant el segle XVIII per noves pintures sobre llenç, on ja no apareixen representats ni com a sants ni com a màrtirs.
Però, qui eren Cabrit i Bassa?
Cabrit i Bassa van ser dos personatges històrics que, l’any 1285, van resistir, en nom de Jaume II de Mallorca, l’atac de les tropes d’Alfons III d’Aragó a la fortalesa d’Alaró.
La documentació medieval indica que Guillem Bassa era advocat i propietari de terres. En aquests mateixos texts, també hi apareix documentat un tal Cabrit.
Segons la tradició, quan Alfons i Cabrit es trobaren, es produí el diàleg següent:
Alfons: Castellans, lliurau de pressa les claus del castell rebel.
Cabrit: I qui amb tal ordre us envia?
Alfons: Alfons d’Aragó i Mallorca, jurat com a rei i hereu.
Cabrit: A Mallorca, anfós és un peix que es menja amb allioli.
Alfons: Qui gosa amb tals paraules insultar el rei d’Aragó?
Cabrit: Dos lleials, Cabrit i Bassa.
Alfons: Cabrit, dieu? Doncs com cabrits jur rostir-vos.
Un cop conquerit el Castell, el rei aragonès va ordenar l’execució dels dos defensors i els va fer cremar a la plaça del poble.
El poble mallorquí va transformar Cabrit i Bassa en símbols de resistència i identitat. Van ser enterrats amb els monarques a la Catedral de Mallorca, convertits en sants, proclamats patrons del Regne i recordats durant segles com a símbol de la independència mallorquina.
Tota aquesta intensa tradició religiosa, política i popular es va interrompre l’any 1635, quan al Concili de Trento es va prohibir el culte a persones que no havien estat màrtirs de la fe catòlica.
Mirant cap a la volta, podreu observar les decoracions vegetals de l’artista italià Antonio Soldatti, del segle XVIII. Les portes laterals condueixen, d’una banda, a la sagristia i, de l’altra, al passadís del deambulatori, que envolta la part posterior de l’altar.
A l’altar, construït amb pedra avellanada, hi podreu distingir un conjunt de pintures sobre llenç que cobreixen restes de decoracions anteriors fetes al fresc. També destaca l’escultura de la imatge de la Mare de Déu del Refugi, titular de l’oratori.
A banda i banda de la imatge de la Mare de Déu, encara es conserven restes de pintures sobre taula del segle XVII que representaven Cabrit i Bassa com a sants i màrtirs.
Aquestes primeres imatges van ser substituïdes durant el segle XVIII per noves pintures sobre llenç, on ja no apareixen representats ni com a sants ni com a màrtirs.
Però, qui eren Cabrit i Bassa?
Cabrit i Bassa van ser dos personatges històrics que, l’any 1285, van resistir, en nom de Jaume II de Mallorca, l’atac de les tropes d’Alfons III d’Aragó a la fortalesa d’Alaró.
La documentació medieval indica que Guillem Bassa era advocat i propietari de terres. En aquests mateixos texts, també hi apareix documentat un tal Cabrit.
Segons la tradició, quan Alfons i Cabrit es trobaren, es produí el diàleg següent:
Alfons: Castellans, lliurau de pressa les claus del castell rebel.
Cabrit: I qui amb tal ordre us envia?
Alfons: Alfons d’Aragó i Mallorca, jurat com a rei i hereu.
Cabrit: A Mallorca, anfós és un peix que es menja amb allioli.
Alfons: Qui gosa amb tals paraules insultar el rei d’Aragó?
Cabrit: Dos lleials, Cabrit i Bassa.
Alfons: Cabrit, dieu? Doncs com cabrits jur rostir-vos.
Un cop conquerit el Castell, el rei aragonès va ordenar l’execució dels dos defensors i els va fer cremar a la plaça del poble.
El poble mallorquí va transformar Cabrit i Bassa en símbols de resistència i identitat. Van ser enterrats amb els monarques a la Catedral de Mallorca, convertits en sants, proclamats patrons del Regne i recordats durant segles com a símbol de la independència mallorquina.
Tota aquesta intensa tradició religiosa, política i popular es va interrompre l’any 1635, quan al Concili de Trento es va prohibir el culte a persones que no havien estat màrtirs de la fe catòlica.
Edificacions civils i religioses
10
De l'hostatgeria a la cova de Sant Antoni