Castell d'Alaró
8
Episodis bèl·lics
Tot i la seva gran importància com a punt defensiu de l’illa de Mallorca, el Castell no va ser escenari directe de gaires episodis bèl·lics. Aquest fet s’explica, en part, per la seva fama d’inexpugnable, però també per les circumstàncies militars i polítiques de cada moment històric.
Al principi del segle X, concretament entre els anys 902 i 903, un breu relat del geògraf andalusí Al-Zuhrí explica que els habitants cristians de les Balears van resistir-hi durant gairebé nou anys la conquesta musulmana d’Isam al-Jawlaní. Finalment, sense queviures, probablement van pactar la seva rendició.
La conquesta de Mallorca per Jaume I, l’any 1229, està molt més ben documentada. Gràcies a fonts tant cristianes com musulmanes, se sap que els castells de l’illa van ser els darrers bastions de resistència andalusina i que no es rendiren fins el 1231, quan tota la resta del territori ja havia estat conquerit. El mateix Jaume I, al Llibre dels feits, descriu el Castell d’Alaró com una fortalesa pràcticament impossible d’assaltar.
Potser l’episodi bèl·lic més conegut és el de Cabrit i Bassa, el 1285, del qual parlarem més endavant, en arribar a l’ermita.
El 1343 sí que es va produir una rendició pactada. Aquell any, Pere IV d’Aragó va conquerir el regne de Mallorca, governat per Jaume III. A diferència d’altres llocs, com el Castell de Pollença, la resta de fortaleses mallorquines es van rendir pacíficament.
A partir d’aquell moment, el Castell d’Alaró ja no tornà a viure cap episodi bèl·lic.
Durant els segles XVI i XVII, ja en època de decadència, el Castell va adoptar una funció diferent: va servir com a refugi per protegir objectes sagrats i de valor de la vila de Sóller davant els atacs dels pirates barbarescs.
Al principi del segle X, concretament entre els anys 902 i 903, un breu relat del geògraf andalusí Al-Zuhrí explica que els habitants cristians de les Balears van resistir-hi durant gairebé nou anys la conquesta musulmana d’Isam al-Jawlaní. Finalment, sense queviures, probablement van pactar la seva rendició.
La conquesta de Mallorca per Jaume I, l’any 1229, està molt més ben documentada. Gràcies a fonts tant cristianes com musulmanes, se sap que els castells de l’illa van ser els darrers bastions de resistència andalusina i que no es rendiren fins el 1231, quan tota la resta del territori ja havia estat conquerit. El mateix Jaume I, al Llibre dels feits, descriu el Castell d’Alaró com una fortalesa pràcticament impossible d’assaltar.
Potser l’episodi bèl·lic més conegut és el de Cabrit i Bassa, el 1285, del qual parlarem més endavant, en arribar a l’ermita.
El 1343 sí que es va produir una rendició pactada. Aquell any, Pere IV d’Aragó va conquerir el regne de Mallorca, governat per Jaume III. A diferència d’altres llocs, com el Castell de Pollença, la resta de fortaleses mallorquines es van rendir pacíficament.
A partir d’aquell moment, el Castell d’Alaró ja no tornà a viure cap episodi bèl·lic.
Durant els segles XVI i XVII, ja en època de decadència, el Castell va adoptar una funció diferent: va servir com a refugi per protegir objectes sagrats i de valor de la vila de Sóller davant els atacs dels pirates barbarescs.
Les defenses occidentals
7
Contes i llegendes