Castell d'Alaró
5
Les defenses orientals
Si deixau enrere el tram de murada on hi ha l’aljub, veureu una bestorre i una torre de planta quadrada que, en la documentació medieval, apareix amb els noms de torre Cega o torre de l’Esperó.
A l’inici del segle XIV, aquest sector va ser objecte d’una important ampliació de les defenses, amb el reforç de les estructures d’èpoques anteriors. Les obres es van dur a terme amb pedra tallada amb cura, que es va disposar en fileres regulars, fet que posa de manifest una construcció sòlida i planificada.
La reforma responia a un doble objectiu. D’una banda, protegir un punt especialment vulnerable dels penya-segats amb una nova línia de murada. De l’altra, reforçar l’accés principal al Castell. Per aconseguir-ho, es va dissenyar tot el conjunt de manera integrada amb la nova porta d’entrada, del tipus barbacana o avantmurada.
En un primer moment, només es van construir la torre, la murada i una sagetera situada damunt la porta de l’avantmurada. No obstant això, se sap que l’any 1345 s’hi va afegir la bestorre, que encara avui es pot observar.
Pel que fa a la torre, hi ha una anècdota curiosa: l’any 1414 se’n van haver de reparar els sostres i la porta com a conseqüència dels danys que va causar un llamp. A més, també cal destacar-ne la finestra, de llinda recta, diferent de les finestres amb arc de mig punt que es conserven a la torre de l’homenatge. En canvi, la porta sí que presenta aquest tipus d’arc, propi de l’arquitectura gòtica civil. Avui dia es troba en un estat de conservació delicat, atès que ha perdut les dovelles i presenta risc de col·lapse.
Finalment, cal afegir que, si no hagués estat per la reparació que es va fer als murs de la torre amb morter blanquinós, que es creu que es va dur a terme durant els anys trenta del segle XX, probablement tota l’estructura s’hauria esfondrat.
A l’inici del segle XIV, aquest sector va ser objecte d’una important ampliació de les defenses, amb el reforç de les estructures d’èpoques anteriors. Les obres es van dur a terme amb pedra tallada amb cura, que es va disposar en fileres regulars, fet que posa de manifest una construcció sòlida i planificada.
La reforma responia a un doble objectiu. D’una banda, protegir un punt especialment vulnerable dels penya-segats amb una nova línia de murada. De l’altra, reforçar l’accés principal al Castell. Per aconseguir-ho, es va dissenyar tot el conjunt de manera integrada amb la nova porta d’entrada, del tipus barbacana o avantmurada.
En un primer moment, només es van construir la torre, la murada i una sagetera situada damunt la porta de l’avantmurada. No obstant això, se sap que l’any 1345 s’hi va afegir la bestorre, que encara avui es pot observar.
Pel que fa a la torre, hi ha una anècdota curiosa: l’any 1414 se’n van haver de reparar els sostres i la porta com a conseqüència dels danys que va causar un llamp. A més, també cal destacar-ne la finestra, de llinda recta, diferent de les finestres amb arc de mig punt que es conserven a la torre de l’homenatge. En canvi, la porta sí que presenta aquest tipus d’arc, propi de l’arquitectura gòtica civil. Avui dia es troba en un estat de conservació delicat, atès que ha perdut les dovelles i presenta risc de col·lapse.
Finalment, cal afegir que, si no hagués estat per la reparació que es va fer als murs de la torre amb morter blanquinós, que es creu que es va dur a terme durant els anys trenta del segle XX, probablement tota l’estructura s’hauria esfondrat.
El sistema hidràulic
4
La vida al castell