Castell d'Alaró
6
La vida al castell
De moment, encara es disposa de poca informació sobre la vida al Castell durant les èpoques més antigues, mentre que la baixa edat mitjana (entre 1232 i 1550) està àmpliament documentada per fonts escrites.
A més de les murades i torres, a l’interior del recinte hi havia un poble en miniatura, avui dia soterrat. Hi ha documentades una ermita i cinc cases, entre les quals hi havia una cuina-menjador, un porxo, dos molins de sang, dos forns i uns estables.
Pel que fa als seus habitants, el rei nomenava el castellà, normalment un cavaller, que obtenia el càrrec, un sou i les terres del que avui dia és la possessió des Verger. Aquest castellà, al seu torn, nomenava un sotscastellà, que dirigia el Castell en la seva absència.
La guarnició del Castell estava formada pels anomenats servents, que també cobraven un sou de la Procuració Reial i que, amb el pas del temps, anaren disminuint en nombre: de vint homes al segle XIII a només tres al segle XV.
Un capellà cobrava per fer algunes cerimònies religioses a l’ermita, però sense residir a la fortalesa de manera permanent.
En tota la història medieval del Castell, únicament hi ha documentades dues dones, que servien al castellà. Com que no cobraven de la Procuració Reial no solen aparèixer en la documentació.
A més, al Castell també hi pujaven notaris i escrivans, que s’encarregaven de fer inventaris periòdics o de supervisar les obres. Altres persones que hi treballaven de manera esporàdica eren el falconer reial, els orxellers —que recollien als penya-segats aquesta planta que s’utilitzava com a colorant—, i també traginers, manobres, fusters i ferrers, que feien les reformes puntuals.
L’armament, que es guardava a la torre de l’homenatge, consistia en tres tipus de ballestes, llances, dards o javelines, escuts, capellines, gorgeres de ferro i armadures de tela encoixinada anomenades perpunts.
Pel que fa als animals, se sap que hi havia cans, ases, someres i nombroses cabres.
Finalment, quant a l’alimentació, les provisions es conservaven en grans caixes de fusta. Per exemple, l’any 1344 es documenten grans quantitats de blat, mill, faves, ciurons, bacó, carn salada, oli, vi, vinagre i sal.
A més de les murades i torres, a l’interior del recinte hi havia un poble en miniatura, avui dia soterrat. Hi ha documentades una ermita i cinc cases, entre les quals hi havia una cuina-menjador, un porxo, dos molins de sang, dos forns i uns estables.
Pel que fa als seus habitants, el rei nomenava el castellà, normalment un cavaller, que obtenia el càrrec, un sou i les terres del que avui dia és la possessió des Verger. Aquest castellà, al seu torn, nomenava un sotscastellà, que dirigia el Castell en la seva absència.
La guarnició del Castell estava formada pels anomenats servents, que també cobraven un sou de la Procuració Reial i que, amb el pas del temps, anaren disminuint en nombre: de vint homes al segle XIII a només tres al segle XV.
Un capellà cobrava per fer algunes cerimònies religioses a l’ermita, però sense residir a la fortalesa de manera permanent.
En tota la història medieval del Castell, únicament hi ha documentades dues dones, que servien al castellà. Com que no cobraven de la Procuració Reial no solen aparèixer en la documentació.
A més, al Castell també hi pujaven notaris i escrivans, que s’encarregaven de fer inventaris periòdics o de supervisar les obres. Altres persones que hi treballaven de manera esporàdica eren el falconer reial, els orxellers —que recollien als penya-segats aquesta planta que s’utilitzava com a colorant—, i també traginers, manobres, fusters i ferrers, que feien les reformes puntuals.
L’armament, que es guardava a la torre de l’homenatge, consistia en tres tipus de ballestes, llances, dards o javelines, escuts, capellines, gorgeres de ferro i armadures de tela encoixinada anomenades perpunts.
Pel que fa als animals, se sap que hi havia cans, ases, someres i nombroses cabres.
Finalment, quant a l’alimentació, les provisions es conservaven en grans caixes de fusta. Per exemple, l’any 1344 es documenten grans quantitats de blat, mill, faves, ciurons, bacó, carn salada, oli, vi, vinagre i sal.
Les defenses orientals
5
Les defenses occidentals